L’assemblea popular d’indignades i indignats de Llinars del Vallès va participar al concurs de paelles el passat 11 de setembre de 2011 darrera del Pavelló d’esports del poble. Aquell dia no es va fer assemblea ja que eren les festes.
Situats a l’inici de la gran escampada de persones que configuraven paelles multi-temàtiques, les 35 vam gaudir de la paella per a carnívors i de la paella per a veganes, boníssimes segons els comensals. Així com d’una companyia agradable. L’atrezzo sens dubte reivindicatiu: pancartes de colors amb missatges com “nunca se pidió permiso para cambiar la historia de un pueblo”; màscares “d’anonymous” per a continuar difonent el missatge universal de la novel·la gràfica de D. Lloyd “Este país necesita algo más que un parlamento, necesita esperanza. V” ; El cavall construït pel Mario amb materials reciclats i empaperat entre totes amb titulars del tema de l’estafa mundial que estem vivint a partir de la col·lecció de diferents diaris i fonts d’informació; etc.
Aquella paella indignada que es va estar preparant al llarg de tres setmanes des de l’assemblea popular de Llinars, conjuntament amb tot el material esmentat, tenia com a objectiu estar present en un acte públic, per a donar-se a conèixer i mostrar que no fèiem vacances. I que era, a més d’una reivindicació, una celebració. Perquè les persones podem treballar conjuntament i respectar-nos, sense imposar ideologies ni convencionalismes. Era una festa que volia recordar que les persones juntes ho podem tot! Perquè quan ens unim pel desig de canviar podem transformar aquesta realitat del neg-oci que ens priva de ser individus conscients i lliures – mecanismes de control i auto-control: televisió, drogues, fanatismes, espectacle, consumisme…- , i ens allunya de ser una societat cohesionada – aïllant-nos de l’individualitat lliure, tornant-nos competitius, avariciosos, una societat de l’enveja, de les pors,…- , sostenible i sensible a “l’altre” – que al cap i a la fi som nosaltres mateixos-, on la diferència es cel·lebra i el pensament és lliure.
Finalment la taula va rebre una dolça sorpresa, la Clara va prepar un exquisit pastís per a tots i totes que vam acompanyar amb cafè. Va ser un dia de festeig cap a una revolució permanent, una revolució que no està essent fàcil. Encara hem de trencar moltissimes barreres mentals, prejudicis i pors interioritzades. Potser anierm poc a poc, cada context és una realitat, pero ja estem en camí!
Totes tenim bones idees, vagatges diferents i un potencial que ni ens imaginem! per a canviar el sistema, doncs aquest no funciona, totes nosaltres sóm dignes de decidir com canviar-ho. Juntes podem!
I aprofitem per a convidar-te a venir a l’assemblea els diumenges a la Plaça de la Cabra a les 19.00h. Benvinguda!
Marta LL.
indignades Llinars del Vallès 